Vídeo de la ruta literària elaborada i guiada per Llorenç Soldevila (UVIC).
Data de realització: 11-10-2012
Edició: 25-6-2015 (Arnau Bardolet)
Tres rutes per la ciutat de València a partir de la novel·la de Manuel Vicent, que commemora el vinté aniversari de la seua publicació, amb tres webs, elaborades per tres grups de Formació literària per a Mestres, de segon curs del Grau de Mestre de Primària (curs 2014-2015).
Universitat: Universitat de València (Facultat de Magisteri)
PRIMERA PROPOSTA
Autors: Carles Palacios Forés, Lourdes Puchades Gallego, Aitor Vila Alfaro, Gemma Soler García, Alexandre Sanjuán Bernabeu (Grau en Educació Primària, curs 2014-2015)
Professor: Héctor H. Gassó
Aquesta ruta pretén, segons expliciten els autors, potenciar el coneixement de l’obra de Manuel Vicent, fomentar el coneixement de certs barris de València i la visió que en tenen els personatges de l’obra, despertar el gust i l’afició per la lectura i la cura en expressió oral i potenciar el treball d’investigació en equip i el mètode de treball actiu.
Al lloc web de la ruta trobareu les descripcions de les parades, informació sobre l’autor, material audiovisual i una gran galeria fotogràfica.
SEGONA PROPOSTA
Autors: Toni Andrés, Jessica Deval, Celia Palop, Marina Crespo, Javi Soler i Nuria Pou.
Professor: Antonio Martín Ezpeleta
TERCERA PROPOSTA
Autors: Grup F Formació Literària per a mestres
Professor: Antonio Martín Ezpeleta
Ruta elaborada per Llorenç Soldevila (UVic).
Destinataris: Primer curs dels Graus de Periodisme, Comunicació Audiovisual i Publicitat i Relacions Públiques
Els alumnes de primer d’aquests tres graus participen en un ruta literàrio-cultural per Vic de quatre hores de durada. Prèviament, a les classes treballem els textos de diferents autors que configuren el dossier (Martí Genís i Aguilar, Jacint Verdaguer, Jaume Collell, Josep Pla, Miquel Llor, Maria Àngels Anglada, Segimon Serrallonga, Miquel Martí i Pol…) Trien i preparen el text que durant la ruta llegiran davant els companys i companyes. És una experiència de gran utilitat perquè la composició dels cursos es forma amb alumnes que procedeixen dels llocs més diversos del país i, així, tenen un primer contacte en profunditat amb la ciutat on passaran quatre de la seva vida. Fins i tot per als alumnes que són de vic i la comarca, aquesta activitat els forneix una visió de l’entorn que fins al moment de dur-la a terme no tenien.
Aquesta activitat, avaluada amb un 15 % de percentatge de la nota, la van dur a terme uns 140 alumnes.
[gview file="http://geografiesliteraries.com/wp-content/uploads/2014/09/Ruta-per-Vic.-LLorenç-Soldevila.pdf"]
També durant el curs 2013-2014, al primer curs de la doble titulació de Magisteri de la Universitat de Barcelona, vàrem fer una ruta literària a càrrec del mateix autor del llibre: Sebastià Benassar ens aconduí pels diferents indrets barcelonins en què transcorre Nocturn de Sant Felip Neri, la novel·la que Editorial Meteora li publicà el 2013.
La manera com els estudiants llegiren la novel·la va ser una mica especial. En un fòrum del moodle de l’assignatura cada setmana es proposaven a l’alumnat temes de debat al voltant dels diferents capítols del llibre (dos per setmana). Els estudiants havien de fer un mínim de set intervencions.
Les propostes podien ser culturals, sobre els personatges, sobre el lloc, sobre les emocions desvetllades, etc. A continuació algunes de les qüestions plantejades:
Avui us preguntaré sobre el final dels pensaments de l’Enric. Què en saps de Manuel de Pedrolo? Què n’has llegit? Per què creus que l’Enric s’hi refereix com “un referent, un símbol, potser la utopia humana del que podria haver estat el seu país”?
Al primer semestre un grup d’alumnes de quart d’Educació Primària van fer un projecte mydocumenta molt complet sobre Pedrolo. Hi ha molts vincles a entrevistes amb ell, que us en donaran la clau. Podeu consultar-lo, si voleu, si no coneixeu el personatge: http://www.mydocumenta.com/index.php?proyecto_token=5979B350AD343E5039FEAE2FC4BAE5B9
O bé:
Ja som al final de la novel·la. Tot i que queda un capítol, és com una mena d’epíleg i l’autèntic final és aquí. Avui seré molt breu. Després de llegir el capítol vintè, escolteu el nocturn per a violí i piano de Chopin que teniu en aquest enllaç: http://youtu.be/VvVX-6zb5N8 i digueu si els sentiments que heu experimentat en llegir el final del llibre són el mateixos que heu pogut tenir en escoltar aquesta peça musical. Podeu fer els comentaris que us plaguin. L’important és l’emoció viscuda.
La resposta fou molt bona. I la majoria d’alumnes es passaren del mínim d’intervencions. D’altra banda, tots volien contestar els primers perquè d’aquesta manera no els trepitgessin el terreny els companys. Així mateix, quan no tenien coneixements sobre la pregunta en qüestió, s’informaven, buscaven webs i les compartien amb els companys, es recomanaven llibres, etc. El fòrum fou molt ric culturalment i es relacionaren perfectament els coneixements geogràfics amb els històrics, artístics, etc. I sempre estigué present l’opinió personal de l’estudiant davant la qüestió concreta.
Un cop llegit i treballat d’aquesta manera el llibre, es realitzà la ruta literària per part de l’autor. Tots els estudiants la gaudiren molt i en destacaren aspectes emocionals, literaris, històrics, etc. En acabar, confessaven que havien conegut una part de la ciutat de Barcelona d’una altra manera.
En el portafolis final que realitzaren, feren comentaris que són un bon exemple de l’aprofitament i el suc que n’havien tret de la lectura. A continuació, una mostra escrita:
Un llibre que pretén generar-te dubtes, inquietuds; despertar-te la curiositat. I és que duu implícits en les seves pàgines mil aspectes culturals que vas absorbint sense adonar-te’n (encara que la Glòria ja s’ha encarregat de fer-nos caure en aquests detalls i ampliar-los per aprendre encara més. I de fet, el que hem après amb aquest llibre va més enllà de l’estil de l’autor i de la seva originalitat (no cada dia et trobes amb un llibre escrit en segona persona) sinó que, amb els exercicis “d’ampliació” per anomenar-los d’alguna manera, hem descobert tot el que amaga aquesta història al seu darrere. I tot ha cobrat un sentit més complet. La Glòria, amb les seves preguntes ens ha convidat a què opinar, a documentar-nos, a expressar-nos… Cal destacar, a més a més de treballar l’estètica del text, la recerca i selecció d’informació fiable i la capacitat de justificació i d’argumentació, ens ha servit de pràctica setmanal per treballar la redacció en general i de tots els aspectes teòrics tractats a classe: coherència, cohesió, ortografia i puntuació.
Per últim vull destacar que, com vaig dir en el seu moment, aquest exercici m’ha semblat del tot encertat. N’estam fartes de fer exàmens de comprensió lectora i que els llibres i la lectura suposi una obligació més que un plaer. Quantes vegades m’hauré estudiat jo un llibre durant l’ESO! Crec que és important que es comenci a prendre consciència que no és el camí adequat per fomentar la lectura entre els alumnes, perquè ho acaben relacionant amb un acte avorrit.
I un projecte digital: http://www.mydocumenta.com/index.php?proyecto_token=7415EDD049B20FC6AB5ED1351FAE11F9.
Per acabar, un comentari d’una alumna sobre les experiències fetes fora de l’aula:
En resum, que ha valgut la pena sortir de l’aula perquè ens hem implicat més en els projectes i els treballs que hem fet, tot aprofitant els recursos i espais que tenim a l’abast. I això no és interessant només per a nens, sinó que als grans també ens agrada i, personalment, penso que és la millor manera d’aprendre.
Durant el curs 2013-2014, a primer curs de la doble titulació de mestre de la Universitat de Barcelona, dins de l’assignatura de “Llengua Catalana per a l’ensenyament” vàrem treballar per projectes. L’últim va ser “El meu lloc en el món”.
Primerament, i per escalfar motors, es van portar a classe tot de postals de paisatges catalans. Hi havia de tot: mar, muntanya, carrers de ciutats, monuments històrics, indrets significatius (Montserrat, el Canigó), etc. Els alumnes triaren i s’agruparen segons l’elecció. A partir d’aquí feren una petita descripció de l’indret escollit sense esmentar-ne el topònim. Al final de la classe, cada grup llegia el seu text i els altres havien d’endevinar-ne el nom.
A fi de millorar l’estil i estructura de les seves descripcions, vàrem penjar al moodle dues descripcions molt diferents: una de Josep Pla (sobre Besalú) i una altra de Ramon Solsona sobre Caldetes (localitzable a http://www.endrets.cat/text/775/caldetes-era-la-riera.html). A la classe següent, un cop llegits els textos, els proposàrem de realitzar-ne una comparació en base a les pautes següents:
[gview file="http://geografiesliteraries.com/wp-content/uploads/2014/08/comparacióSolsona_pla.pdf"]
Un cop comentades a classes les diferències tant d’estructura i estil com de recepció per part dels lectors, els demanàrem de pensar en el seu lloc preferit i de buscar textos literaris que en parlessin. Per fer-ho possible els presentàrem webs com Endrets (http://www.endrets.cat/), Mapa literari català (http://www.mapaliterari.cat/ca/) o Viu la poesia: territori (http://www.viulapoesia.com/pagina_1.php?tipus=1&subtipus=2&itinerari=51). En unes dates concretes s’intercanviaren els textos en un fòrum del moodle alhora que deien el perquè havien triat indret i text.
Arribats ja en aquest punt, els proporcionàrem una bona llista d’adjectius per facilitar la descripció, els informàrem sobre recursos i estratègies per millorar el seu estil i els proposàrem ja les dues tasques que realitzaríem: la primera era la descripció del seu lloc en el món. L’encàrrec estava formulat de la manera següent:
Heu fet una petita descripció sobre un lloc que us agradava, heu triat un text literari sobre el vostre indret preferit, hem vist dues maneres diferents de descriure un lloc especial. Doncs ara és el vostre torn i amb aquest text acabarem la part escrita de l’avaluació continuada: heu de fer un text d’unes 350 paraules sobre “El vostre lloc en el món“. Es tracta de descriure el lloc sobre el qual heu aportat un text literari, alhora que expliqueu per què és “el vostre lloc” amb un estil més aviat literari. Molts de vosaltres, de fet, ja ho heu començat a fer al fòrum i ho podeu aprofitar.
Podeu alternar els elements narratius amb els descriptius, podeu ser tan subjectius com vulgueu, podeu cantar les excel·lències del lloc, però amb una condició: en algun moment o altre heu d’esmentar el text literari que heu triat (un fragment o tot, com vulgueu). Sigueu curosos en la redacció, eviteu els errors que d’altres vegades heu fet, reviseu la sintaxi i la puntuació i procureu la “bellesa” de la vostra prosa (useu adjectius precisos i adients).
Els resultats foren prou bons. En podeu llegir alguns exemples, clicant l’enllaç següent:
[gview file="http://geografiesliteraries.com/wp-content/uploads/2014/08/seleccio_descripcions20132014.pdf"].
I la segona era de triar un text literari idoni per a un dels temes proposats, relacionats amb una ruta pel Parc del Laberint d’Horta de Barcelona, que tenim al costat de la nostra Facultat. Les pautes proporcionades les podeu llegir a continuació:
[gview file="http://geografiesliteraries.com/wp-content/uploads/2014/08/Proposta_LaberintHorta.pdf"].
La realització de la ruta fou tota una sorpresa: els alumnes s’havien motivat tant en el treball al voltant de textos que parlessin de llocs i alhora despertessin emocions íntimes en nosaltres que anaren més enllà de la proposta. Us en deixem aquí dues mostres escenificades que creiem que demostren que implicant l’alumnat amb el territori i la literatura podem anar molt més enllà en el seu aprenentatge global:
“Reflexions sobre l’aigua” de John D. Berry per Sílvia Tintó i Clàudia Vicario
“Si tinguessis la màgia d’un mag” de Dàmaris Gelabert per Ariadna Caballero i Thais Álvarez