També durant el curs 2013-2014, al primer curs de la doble titulació de Magisteri de la Universitat de Barcelona, vàrem fer una ruta literària a càrrec del mateix autor del llibre: Sebastià Benassar ens aconduí pels diferents indrets barcelonins en què transcorre Nocturn de Sant Felip Neri, la novel·la que Editorial Meteora li publicà el 2013.

La manera com els estudiants llegiren la novel·la va ser una mica especial.  En un fòrum del moodle de l’assignatura cada setmana es proposaven a l’alumnat temes de debat al voltant dels diferents capítols del llibre (dos per setmana).  Els estudiants havien de fer un mínim de set intervencions.

Les propostes podien ser culturals, sobre els personatges, sobre el lloc, sobre les emocions desvetllades, etc.  A continuació algunes de les qüestions plantejades:

Avui us preguntaré sobre el final dels pensaments de l’Enric. Què en saps de Manuel de Pedrolo? Què n’has llegit? Per què creus que l’Enric s’hi refereix com “un referent, un símbol, potser la utopia humana del que podria haver estat el seu país”?

Al primer semestre un grup d’alumnes de quart d’Educació Primària van fer un projecte mydocumenta molt complet sobre Pedrolo. Hi ha molts vincles a entrevistes amb ell, que us en donaran la clau. Podeu consultar-lo, si voleu, si no coneixeu el personatge: http://www.mydocumenta.com/index.php?proyecto_token=5979B350AD343E5039FEAE2FC4BAE5B9

O bé:

Ja som al final de la novel·la. Tot i que queda un capítol, és com una mena d’epíleg i l’autèntic final és aquí. Avui seré molt breu. Després de llegir el capítol vintè, escolteu el nocturn per a violí i piano de Chopin que teniu en aquest enllaç: http://youtu.be/VvVX-6zb5N8 i digueu si els sentiments que heu experimentat en llegir el final del llibre són el mateixos que heu pogut tenir en escoltar aquesta peça musical. Podeu fer els comentaris que us plaguin. L’important és l’emoció viscuda.

La resposta fou molt bona. I la majoria d’alumnes es passaren del mínim d’intervencions. D’altra banda, tots volien contestar els primers perquè d’aquesta manera no els trepitgessin el terreny els companys. Així mateix, quan no tenien coneixements sobre la pregunta en qüestió, s’informaven, buscaven webs i les compartien amb els companys, es recomanaven llibres, etc. El fòrum fou molt ric culturalment i es relacionaren perfectament els coneixements geogràfics amb els històrics, artístics, etc. I sempre estigué present l’opinió personal de l’estudiant davant la qüestió concreta.

Un cop llegit i treballat d’aquesta manera el llibre, es realitzà la ruta literària per part de l’autor. Tots els estudiants la gaudiren molt i en destacaren aspectes emocionals, literaris, històrics, etc. En acabar, confessaven que havien conegut una part de la ciutat de Barcelona d’una altra manera.

En el portafolis final que realitzaren, feren comentaris que són un bon exemple de l’aprofitament i el suc que n’havien tret de la lectura. A continuació, una mostra escrita:

Un llibre que pretén generar-te dubtes, inquietuds; despertar-te la curiositat. I és que duu implícits en les seves pàgines mil aspectes culturals que vas absorbint sense adonar-te’n (encara que la Glòria ja s’ha encarregat de fer-nos caure en aquests detalls i ampliar-los per aprendre encara més. I de fet, el que hem après amb aquest llibre va més enllà de l’estil de l’autor i de la seva originalitat (no cada dia et trobes amb un llibre escrit en segona persona) sinó que, amb els exercicis “d’ampliació” per anomenar-los d’alguna manera, hem descobert tot el que amaga aquesta història al seu darrere. I tot ha cobrat un sentit més complet. La Glòria, amb les seves preguntes ens ha convidat a què opinar, a documentar-nos, a expressar-nos… Cal destacar, a més a més de treballar l’estètica del text, la recerca i selecció d’informació fiable i la capacitat de justificació i d’argumentació, ens ha servit de pràctica setmanal per treballar la redacció en general i de tots els aspectes teòrics tractats a classe: coherència, cohesió, ortografia i puntuació.

Per últim vull destacar que, com vaig dir en el seu moment, aquest exercici m’ha semblat del tot encertat. N’estam fartes de fer exàmens de comprensió lectora i que els llibres i la lectura suposi una obligació més que un plaer. Quantes vegades m’hauré estudiat jo un llibre durant l’ESO! Crec que és important que es comenci a prendre consciència que no és el camí adequat per fomentar la lectura entre els alumnes, perquè ho acaben relacionant amb un acte avorrit.

I un projecte digital: http://www.mydocumenta.com/index.php?proyecto_token=7415EDD049B20FC6AB5ED1351FAE11F9.

Per acabar, un comentari d’una alumna sobre les experiències fetes fora de l’aula:

En resum, que ha valgut la pena sortir de l’aula perquè ens hem implicat més en els projectes i els treballs que hem fet, tot aprofitant els recursos i espais que tenim a l’abast. I això no és interessant només per a nens, sinó que als grans també ens agrada i, personalment, penso que és la millor manera d’aprendre.